Òliba

Tyto alba, lechuza común.

DESCRIPCIÓ

La Òliba comuna és un ocell rapinyaire nocturn de mida mitjana i típicament de color blanc i amb la cara en forma de cor.

Fa vora 90 cm de ala a ala, mesuren uns 34 cm de llargada i té el color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts interiors, a les llargues potes i a la cara.

DISTRIBUCIÓ A EUROPA I A CATALUNYA

Present a tota la meitat sud de l’oest d’Europa.

Sedentària, ben estesa i en regressió, s’ha rarificat molt els darrers anys a Catalunya.

ESTATUS AL PLA D’URGELL

A l’hivern una petita part d’òlibes centreeuropees hivernen entre nosaltres.

ALIMENTACIÓ

S’alimenta principalment de rosegadors quan n’hi ha en abundància. També mengen ocells petits i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats. Quan manca l’aliment també caça durant el dia.

REPRODUCCIÓ

A mitjans de primavera, la femella pon 4 o 6 ous sobre les seues egagròpiles i el cova durant 33 dies. Normalment hi sobreviuen una mitjana de tres cries. Si una cria és mor, serveix d’aliment per els seus germans. Just acabats de néixer van plens de plomissol i són capaços d’engolir ratolins sencers.

Cria en cases abandonades o mig enrunades, tant al mig dels pobles o als camps, però també en forats d’arbres o qualsevol forat en talussos o parets verticals.

ALTRES GENERALITATS

Depredadors: És depredat per la mustela, serps, àliga daurada, falcó pelegrí…

L’òliba i el gamarús són les úniques nocturnes a Catalunya amb els ulls negres.